Félix Beltrán: "El disseny ha de respondre a les necessitats socials"

27 febrer 2020

Graphispag reforça en la seva pròxima edició el vincle de la indústria gràfica amb els professionals relacionats amb les arts, el disseny i la creació visual amb la incorporació de GRADA&Congrés Gràfic. Allà es donaran cita alguns dels referents del disseny, la infografia, la il·lustració o la tipografia, entre altres disciplines del món de la imatge i del disseny, i participaran en un interessant programa de conferències i tallers. Entre els ponents més destacats hi ha el polifacètic Félix Beltrán. Dissenyador, docent, pintor, dibuixant, activista ... són només algunes de les facetes d'aquest artista que protagonitzarà una de les ponències més esperades. Conversem amb l'artista cubà a menys de dos mesos de la celebració de la fira perquè ens apropi la seva particular manera d'entendre el disseny i el paper que considera que té aquesta disciplina en la societat, la cultura i la política.

 

Félix Beltrán

Què l'ha motivat a venir a Espanya i participar en la primera edició de GRADA, organitzada per Graphispag i el Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya?

Per a mi és un honor participar a GRADA i intercanviar experiències, sobretot en un esdeveni-ment que tindrà lloc a una àrea d'Espanya que s'ha destacat pel que fa a la cultura, a les parti-cularitats de les diverses facetes del disseny, tant des de la teoria com des de la pràctica.

Al llarg de més de 60 anys de professió i seguint en actiu, la seva experiència abasta el cartellisme, el gravat, el dibuix, la publicació de llibres i nombroses disciplines relacionades amb l'univers del disseny. Com es definiria?

Realment el disseny és la circumstància artificial creada per nosaltres i per a mi és una satis-facció ser a la pràctica del disseny després de tants anys. Això m'ha permès anar elevant el nivell dels resultats. Em defineixo com un apassionat del disseny, la pràctica del disseny és una aspiració constant en mi i la seva teoria només té sentit quan aquesta repercuteix en elevar els resultats i les seves implicacions socials.

Quines són les claus d'un bon disseny? Ha de tenir com a element indispensable la finalitat de contribuir a crear una realitat social millor?

Això és principal per a mi, mai em permetria fer un disseny que els seus resultats no repercu-teixin en millorar la societat. Això ha estat decisiu per no acceptar clients amb aspiracions frau-dulentes. Per tant, la clau d'un bon disseny radica que aquest pugui proporcionar els nivells de persuasió en un públic d'acord amb les aspiracions. És freqüent que es consideri el disseny insuficient o més suficient del que pogués ser en la seva pràctica, però aquest disseny parteix dels continguts perquè no pot fer alguna cosa si els continguts no són adequats.

El seu treball fuig del superflu, prescindint d'ornaments innecessaris i elements gratuïts. Quin és el seu senyal d'identitat?

Per mi el disseny ha de ser versàtil d'acord amb els seus continguts, és una dosi de comunicació que aspira a la persuasió i aquesta dosi ha d'estar adaptada al seu públic. El simple en el disseny consisteix a tenir la dosi de comunicació suficient i per tant no tenir de més o de menys d'acord amb el seu públic. En definitiva, per mi és una constant concebre el disseny com un tot, com un sistema, on res pot estar de més o de menys. No intento estar darrere de les modes. Si es tracta d'un disseny relacionat amb el barroc, aquest ha de reflectir el barroc, la seva essència, o el principal d'aquest.

És conegut sobretot pels cartells. Un d'ells és el de la icònica imatge del Che Guevara. Què troba en el cartell que no tinguin altres suports?

En definitiva, un cartell sobre el Che és un contingut poderós i que facilita l'èxit del cartell. A això em referia abans. També he treballat bastant la marca i les seves aplicacions, entre d'altres mitjans.

En una època on escoltem tan sovint la paraula creativitat, considera que està sobrevalorada? S'està convertint en sí en una finalitat i no en un mitjà per crear un bon disseny?

La creativitat és part de la solució dels problemes del disseny, s'és creatiu com a mitjà, però també s'està en una etapa on pel que sembla, almenys per a mi, el fet d'atreure l'atenció del públic de qualsevol manera és el principal objectiu , cosa que no és cert perquè hi ha altres factors que han de completar el procés de comunicació-persuasió.

En els 50 va estudiar disseny gràfic a la School of Visual Arts de Nova York. Què va significar per a vostè el canvi de la societat cubana a viure en una ciutat com la novaiorquesa?

Per mi Nova York va ser una etapa fructífera, on em va ser factible estudiar amb algunes de les personalitats de més alt nivell, com eren Richard Avedon, Alexey Brodovitch, Ivan Chermayeff, Bob Gill, George Tscherny, Henry Wolf, entre d'altres. A més, era un temps en què hi havia una ebullició cultural impulsada pels europeus arribats a aquesta ciutat a la recerca de les condicions pròsperes que no els eren factibles a Europa, i vaig compartir el treballar i estudiar amb ells. Vaig ser assistent esporàdic d'Herbert Matter, entre d'altres. D'altra banda, també van ser determinants les activitats a la ciutat de Nova York, com exposicions importants i l'accés a in-nombrables publicacions d'interès. Tot l'anterior alimentava l'entusiasme i l'aspiració a més pel que fa als resultats.

Torna a l'Havana el 1962 i s'implica en les idees socialistes. El disseny ha anat per a vostè sempre molt vinculat a la reivindicació i l'activisme polític?

No podria estar d'esquena als problemes socials encara que no m'afectin directament en la meva vida personal. Crec que els avenços han estat espectaculars en la ciència, però a hores d'ara encara els problemes socials són bastant accentuats, és lamentable que es pugui fer una llista bastant extensa d'aquests.

El disseny no hauria de ser mai concebut per encoratjar desenfrenadament el consumisme, que és una de les tantes addiccions, i a la compra de productes on l'obsolescència és provocada. Cal estar alertes a la neurociència, que ha permès penetrar al cervell com mai abans i poder determinar les àrees per estimular necessitats, en definitiva motivacions, la qual cosa abans era de manera més intuïtiva, de manera menys sustentada, del que són les circumstàncies actuals.

En 1983 s'instal·la a Mèxic i comença a impartir classes a la Universitat Autònoma Me-tropolitana de Mèxic. Què li aporta la docència i el contacte amb els que seran els dissenyadors del futur?

Per mi la docència m'aporta més experiència i les possibilitats d'inculcar als alumnes actituds que no estiguin d'esquena als problemes socials. A més em permet estar actualitzat en un món que avança a passos de gegant.

Quina valoració fa de l'actual disseny gràfic que es fa a Espanya i Llatinoamèrica? Veu diferències entre Europa i Amèrica?

No és fàcil establir comparacions, perquè en definitiva un no té els resultats d'aquests dissenys en el públic, els podem tenir en exposicions, però no és el mateix. Fer disseny actualment és més fàcil que mai en la història, concebre un disseny adequat a les circumstàncies actuals és un repte. Tot i això, per a mi el disseny ha de respondre a les necessitats socials i és una realitat que als països més desenvolupats es compta amb més suport en tots els aspectes.

Quin paper considera que té avui en dia el disseny dins de la societat i la cultura? ¿Se li dóna prou importància?

El disseny en la cultura té un paper evident, sobretot en la cultura material, el que insisteixo que s'haurien d'avaluar els resultats perquè el disseny amb freqüència és més per crear necessitats que per satisfer-les, o per satisfer necessitats dels clients més que del públic.

Com veu el disseny gràfic en els propers 20 anys? Quin paper tenen el món online i les noves tecnologies?

Crec que els avenços en els mitjans són imparables. Cal estar alertes a la persuasió, que serà més precisa amb l'increment de la neurociència, entre altres recursos.

Què espera trobar a Graphispag i GRADA?

Espero trobar a un gremi a la recerca d'un disseny que realment pugui tenir uns resultats més fructífers en el social. Si no fos així seria una causa per aspirar a que així sigui.

Cristina Benavides, col·laboradora de Graphispag